Païssos catalans? May

Païssos catalans? May

sábado, 20 de julio de 2013

Sa farsa de s'unitat lingüística(http://regnedemallorca.blogspot.com.es/2011/10/sa-farsa-de-sunitat-linguistica.html

  Creo que merece la pena recuperar algunos artículos que con el tiempo van quedando atras,pero que siguen MUY vivos a la hora de argumentar la defensa de lo Nostro. Un gran artículo por parte del autor, un trabajo arduo y extenso. En el título les adjunto la direcció del blog, para que puedan seguir deleitánodese de la labor intensa de esta persona.

 

 

 

Sa farsa de s'unitat lingüística

Exemple de comentaris a "Baleares Liberal"
Escric aquest article d'opinió perquè començ a estar ja cansadet de genteta catalanista que mos critica de forma poc constructiva quand noltros, es gonellistes de bon de veres, demanam s'aplicació de ses, mal anomenades, "modalitats", ès a dir, lo que aquí sempre hem conegut com Mallorquí, Menorquí i Eivissenc.
I dic cansat, perquè sempre tenen es mateix argument: si a Espanya s'ensenya es castellà standard i no una de ses seves varietats, per exemple, s'andalús (sempre posen s'andalús, sempre, serà que li tenen mania), a Balears no ensenyarem sa varietat balear des català, sinó que, ensenyarem es standard de s'IEC. Argument fàcilment desmontable.
Així com es castellà se va anar adaptant ràpidament i de forma còmoda a totes ses regions d'Espanya, així com sa RAE ès ràpida, oberta i eficaç a s'hora d'adaptar-se a canvis lingüístics, s'IEC ès tot lo contrari: poc eficaç, poc obert i centralista quand pren decisions. I cada pic en què mos donen una alegria, encara ho hem d'agrair de tot cor, com quand, "recentment", normalitzaren es mot "idò!", que duia emprant-se des d'uns quants cents d'anys. Ridícul.

Apart, es castellà, en sa seva "standarització" no va patir (no que en sapiguem) ses mateixes polèmiques que es català quand a principis des Segle XX va començar sa seva, per dir-ho així, standarització. En un principi, s'idea bàsica era que representants de Catalunya, València i Balears posassen en comú i fessen sacrificis comuns per tal de fer una llengo a on un català, un valencià o un "baleàric" se trobassen còmodos i, al mateix temps, representats per una llengo comuna. Idò aquí ja va venir es primer, i bàsic, problema.
S'unitat (uniformitat) de sa llengo ja vé amb un defecte bàsic, amb un defecte principal, un defecte primari: en Mn. Alcover, "representant" de ses Balears, va tornar de Barcelona enganat i frustrat pes centralisme lingüístic d'en Fabra i es barcelonins. En Fabra i es barcelonins decidiren que es dialecte "base" per crear sa llengo comuna havia d'esser es barceloní, desjectant totes ses altres opcions, desjectant ets altres dialectes. Per tant, una llengo "mare", es català, ja va sortir amb aquest defecte: un dialecte triat per aquells que varen pagar més (literalment) seria sa base damunt sa qual crear sa llengo comuna. Davant aquesta imposició, el noble Mn. Alcover va protestar amb una sèrie de cartes on desvetllava lo que havia passat de bon de veres: traïcions, actuacions a sa seva esquena, reunions sense convocar-lo a ell (president de sa secció filològica de s'IEC) i una "dictadura" fabriana insoportable. Va esser quand n'Alcover, va fugir de Barcelona (amb sa seva calaixera) i va tornar a mallorca a seguir amb sa feina des Diccionari CVB, seguint, com en Borja Moll anys més tard va reconèixer, un sistema ortogràfic distint a aquell que seguia s'IEC a Catalunya.


Va esser en Borja Moll, no sabrem mai per quina raó, qui va decidir tornar an es redil de s'IEC i quand se va acabar ja qualsevol forma de parlar baleàric dins es Diccionari CVB i a sa Gramàtica Catalana. Per demostrar-ho, s'ortografia de 1931 ès ben distinta a sa de 1963, i ben distinta, on a una en Borja Moll deia unes coses i a s'altra unes de ben diferentes.


Carta d'en P. D'A. Penya on ho deixa ben clar
Es triatge de quin havia d'esser es dialecte "base" per fer una llengo comuna ja estava viciat de principi: es barcelonins tenien clar que havia d'esser es seu fort i no et mogues; a més, eren es que financiaven ses obres, tant es diccionari com sa gramàtica, i aquí decidiren ells. No hauria estat tan difícil triar-ne un. Es propi Pere d'Alcàntara Penya ho tenia clar quand s'oposà a que es mallorquí fora considerat un dialecte des català continental, en dir que es mallorquí "és qui s'assembla més á sa mòrta mare, y el que més fesomía conserva de la pura rassa dels seus antepassats. Dins el mallorquí literari pur no hey trobareu arcaismes ni paraules que tengan saba francesa ó castellana com moltes dels séus germans. (...) dins Mallorca hem de cercar les ruines d'aquell lenguatje tan bell, florit y rich." O també quand, en enviar-li una carta a Frederic Mistral, per demanar-li autorització per traduir un poema, li va dir "si mon nom vos será conegud com un dels trovadors que componen cansons en la llengo mallorquina germana tant ó més llegítima que la catalana de de vostre llengo provençala", per si no quedava clar.
Sa llengo mallorquina, llegítima.
Per tant, ja d'aquestes paraules, de tot un senyor considerat es millor dramaturg mallorquí de La Renaixença. Renaixença catalana, òbviament, perquè a Mallorca no en necessitàrem cap de renaixença. En Pere d'A. Penya ja tenia clar que es dialecte, idioma, parlar, que més s'adequava per formar una llengo comuna, era es de Mallorca (i Balears). No només en Pere d'A. Penya tenia clar quina havia d'esser sa llengo base/literària, per esser més pura i manco "contaminada". 

Mn. Alcover també ho tenia clar. Si no més, sí que tenia clar que es dialecte barceloní no en tenia cap de categoria literària per damunt dets altres dialectes.
Mn. Alcover declara sa guerra an es centralisme barceloní
Altra carta de N'Alcover contra es centralisme barceloní
En Mn. Alcover, en afirmar, a una de ses moltes cartes que va enviar a en Fabra, que quina categoria tenia es català barceloní per damunt des català balear, o si a s'Institut de la Llengua Catalana se li havia de dir Institut de la Llengua Barcelonina, o quand declarà sa guerra an es centralisme lingüístic barceloní, o quand denuncià sa bàrbara teoria de que es català de Barcelona era ès més normal i literari, o quand calificà de "putrefacte" es dialecte barceloní, etc. Tot fins arribar a una enemistat declarada amb en Pompeu Fabra i es barcelonins. Tot això, li va fer seguir un sistema ortogràfic diferent an es seguit per s'IEC.










Clara i llampant, acte nul de ple dret
S'acte on se va decidir sa gramàtica i un sistema ortogràfic, i un complement de ses normes ortogràfiques, hauria d'haver-se declarat nul de dret pes simple fet de que es president de sa secció corresponent, Mn. Alcover, no fou convocat en forma ni temps reglamentaris. Per tant, aquella sessió, ès nula. I ho reconeix Mn. Alcover a una altra carta posterior. A aquesta carta, explica Mn. Alcover ses bregues entre es distints fronts que hi havia a sa secció filològica, entre en Fabra i es seus centralistes, i ets altres, on en Fabra volia fotre fora de s'IEC a aquells que no seguissen ses normes de s'IEC, normes encara no discutides ni aprovades pes propi IEC!! O sia, en Fabra ho va cuinar tot solet i tothom hagué de dir "amèn!" i acceptar sí o sí.
Contra això Mn. Alcover protestà ben fort.






Fa uns 20 anys, en es diari "Las Povincias", concretament l'any 1992, ja va dir el Pare Miquel Batllori (no enumeraré tots es seus títols, que en són molts) que sa llengo que s'estava imposant a València i Balears era s'infame i infecte dialecte barceloní, i que mai en aquestes regions (València i Balears), s'acceptaria que un dialecte tan infecte s'imposi com llengo nacional. No ès necessari fer-ne cap comentari més. S'imatge ho deixa ben clar i llampant. Seria en Pare Batllori un gonellista sense sebre-ho? (i que consti que dic això en tò humorístic abans que es catalanistes se tirin a sobre meu)









D'aquests fets podem extreure que s'unitat (uniformitat) de sa llengo ès una farsa, una autèntica farsa, que hauria d'esser nula de dret i que sa formació de sa llengo actual standard, imposada a ses escoles, va estar rodetjada de tota una polèmica que dura fins avui en dia. Des de Mn. Alcover, passant p'en Pep Gonella (Lluís Ripoll?) i sa polèmica editada p'en Borja Moll, en Llorenç Villalonga quand digué que sa nostra identitat perilla enfront des català i no des castellà o s'anglès, el Pare Batllori des des continent, i tots es gonellistes moderns, de cada dia més joves i més formats, que encara mantenim viva sa flama de rebel·lió contra es barcelonisme lingüístic. 
No podem acceptar aquest standard barceloní, aquest centralisme lingüístic, aquest sacrifici que es baleàrics hem hagut de fer per crear-se una llengo que mos ès impròpia i estranya i que no mos respecta gens.
No ho volem.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Se exige respeto y educación en los comentarios. Los que sean ofensivos, vejatorios y de mal gusto seran borrados.