Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2014

Xerrada: l'altra història de Catalunya

Imagen
De verdad que este Sr. no se ha tomado algo?diría fumado!!! porque hay que estar muy mal para decir la cantidad de sandeces, estupideces, inventos históricos, memeces, etc....les dejo a ustedes los calificativos sobre este esperpento histórico.

El enésimo fraude del catalanismo

Imagen
Recull de premsa | 28 Octubre 2014 JOAN FONT ROSSELLÓ. No creo que sea necesario insistir en el apego del catalanismo por el engaño. Durante lustros negaron que aquí en Baleares se había implantado por la vía de los hechos un sistema de inmersión lingüística obligatoria, un fraude de ley puesto que nunca tal sistema pasó por el tamiz de la cámara autonómica. El catalanismo negaba los hechos  al aducir que oficialmente “no había inmersión” e invocar un decreto de mínimos que sólo fijaba un mínimo de un 50% de horas en catalán. Ya sabemos como el decreto de mínimos se fue transformando en uno de máximos sin que sus ejecutores, ni los partidos que les han estado amparando, tuvieran la valentía de legitimar la inmersión por ley, abiertamente y sin trampantojos. Hace un año y medio, el deseo del Govern de adaptar ¡de verdad! los libros de texto a las modalidades insulares se encontró de nuevo con el mismo ap

Més de tres-centes persones fan costat a sa Fundació Jaume III en es seu primer aniversari

Imagen
Fundació Jaume III | 26 Octubre 2014 Es seu portaveu, Joan Font Rosselló, diu que “si sa majoria silenciosa no se comença a organisar seguirà sotmesa a sa dictadura de ses minories renoueres i de ses èlits amb vocació d’enginyers socials” - Joaquín García, conseller d’Economia i Competivitat, representà es Govern en es sopar de clausura a s’Hipòdrom de Son Pardo, que va acabar amb s’emotiva cançó “Pàtria”, composta per Maria Sabater Gerli l’any 1886 i interpretada ahir per Xesc Bonnín – Hores abans, s’havien reunit un centenar de persones en es Camp de Sa Batalla a s’homenatge més vistós i numerós des darrers anys Més de tres-centes persones feren costat ahir a sa Fundació Jaume III en es seu primer aniversari, que s’entitat va celebrar a s’Hipòdrom de Son Pardo. Es sopar de clausura, es darrer acte d’una sèrie que va començar divendres amb sa presentació de sa Fundació a Llucmajor i que continuà ahir migd

OFRENA FLORAL A N’ES DERRÉ RÉY DE MALLORCA.

Imagen
Aquest pròtsim dissatte díe 25 d’Ottubre se cumplexen es 665 añs de sa mort d’el Réy En Jaume III, es derré Réy de Mallorca que va morí díe 25 d’Ottubre de 1349 a sa batalla de Lluchmajó, defensand es nostro antig y independent Réyne de Mallorca devant s’atac d’en Pére IV, Réy d’Aragó. Per recordà aquesta fatidica fetxa y sobre tot per commemorà sa figura d’un réy tan entreñabble per noltros, tots es que formam es Grupo D’Acció Baléà acudirêm com cada añ es diumenge díe 26 d’Ottubre a las 11:00 hòras a n’es camp de sa batalla de Lluchmajó a fé una ofrena floral a n’es nostro derré Réy de Mallorca, un Réy que va morí defensand sa nostra tèrra y sa nostra independènsi, un Réy a n’es cual sas autoridads Baléàs no li rendexen ets honós com li pertòca.. Hêm de recalcà qu’aquest homenatge a n’el réy En Jaume III el va comensà D. Jaume Martorell fa més o manco uns 30 añs, es cual antes de morí va fé jurà a Dª. Catí Picornell, att

La Generalitat reconoce que Cataluña no existió como unidad histórica independiente

Imagen
Aragón / política La Generalitat reconoce que Cataluña no existió como unidad histórica independiente ROBERTO PÉREZ / ZARAGOZA Día 21/10/2014 - 10.55h El relato de su página web deja claro que, históricamente, no pasó de ser un territorio de condados bajo el dominio sucesivo del Imperio Carolingio, de los reyes francos y de la Corona de Aragón Mapa francés de 1235. Cataluña no aparece reflejada como tal El empeño del nacionalismo catalán por justificar su afán secesionista con una raíz medieval se topa con la Historia. Tanto que, pese a las frecuentes manipulaciones históricas, l a propia página web de la Generalitat que se esfuerza por reescribir el pasado de ese territorio reconoce ímplica, e incluso explícitamente, que tal realidad no existió . Ese territorio no pasó de ser una extensión dividida en condados que, sucesivamente, estuvieron bajo la dependencia del Imperio Carolingio, de los reyes francos y de la Corona de Aragón . E

A noltros, es ´ba´ lé yaroh´, Catalunya sí que mos roba

Imagen
(Nota del administrador de la página)   Una definición muy clara de lo que significa ser Balearista que no anticatalán. Nosotros no pretendemos ir contra cataluña ni sus buenas gentes, sino que , decirle claramente, al catalanimso rancio, rastrero y embustero, que dejen de manipular a nustros hijos, dejen de tergiversar la historia según sus intereses, pero sobre todo, a todo los catalanistas de Baleares, que  quieren imponernos su poco orgullo por esta tierra,  si no estan a gusto en Baleares, es muy fácil....baixell de reixa... Aparte de ello, me gustaría hacer una reflexión sobre el privilegio de Gaeta, (Tampoc no volen admetre que després de sa mort d´en Jaume III es mallorquins reclamaren amb força es llegat de sa dinastia privativa fins aconseguir que n´Alfons el Magnànim exclamàs amb so Privilegi de Gaeta de 1439 que "lo present Regne de Mallorques (...) en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya".).  Cómo es posible que despues de una "s

Una gran majoria de balears estan a favor de s’ús de s’article salat a IB3

Imagen
Fundació Jaume III | 06 Octubre 2014 Segons una enquesta publicada ahir pes diari Última Hora , un 68% de ciutadans de ses Balears veuen amb bons ulls que s’usi es sistema baleàric de s’article a sa ràdio i sa televisió autonòmiques Un 67% de mallorquins, un 62% de menorquins i un 80% d’eivissencs —o, en temes absoluts, un 68% de ciutadans de ses Balears— se declaren a favor que s’usi s’article salat a IB3, segons una enquesta publicada ahir a s’ Última Hora . Per altra banda, un 87% des ciutadans que varen votar es PP a ses eleccions autonòmiques de 2011 i un 56% des que varen votar es PSIB-PSOE son també favorables a aquest ús. Aquests percentatges demostren unes quantes coses. En primer lloc, que durant massa temps sa nostra ràdio i sa nostra televisió s’han girat d’esquena an es gustos de sa majoria des seus propietaris, que no són altres, as cap i a la fi, que es ciutadans d’aquesta comunitat autònoma.

A S’ESCÒLA EN MALLORQUÍ.

Imagen
A s’escòla en mallorquí.  Si durant es siggle XIX y prinsipis d’es XX se va’nseñà es mallorquí dins sas escòlas d’enseñansa primari, si disposam de gramàtica pròpi desde 1835 , si tenim es diccionari mallorquí-castellà desde 1840 , y si desp ués de sa guèrra civil a n’es finals d’es llibres d’estudí escrits per D. Miguel Porcel y Riéra, que cubrían totas sas etapas fins a secundari, enomenads “Grado preparatorio”, “Grado elemental”, “Grado medio” y “Grado superior”, a n’es final d’es llibres hey havía un estèns vocabulari mallorquí-castellà. Si sabêm tot axò, ¿pêrque ara dins sas escòlas mos han de canvià sa manéra de xerrà y escriure?, ¿pêrque no porêm empleya sa llengo que mos han enseñad es nostros pares y padrins?, ¿pêrque cèrs polítics, s’OCB y s’UIB estàn tan encaparronads en fermós aprende una llengo que may ha’stad sa nostra?, ¿pêrque aquesta imposissió d’es tot en català dins sas escòlas?. Señós polítics, señós de s’UIB., señ