Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Sa tatxeta: joc brut contra sa Fundació En Bernadet de Son Frare | 25 Febrer 2015 Nirvis, molts de nirvis. Sa publicació des llibre d’estil de sa nostra fundació ha posat molt nirviosos a tots es sectors que, fins ara, d’una banda però també de s’altra –ets extrems se toquen–, s’havien sentit l’amo de sa finca de sa llengua. Mentres sa venda des llibre d’estil va a bon ritme i cada dia rebem telefonades de llibreries i de particulars que mos demanen com poden conseguir exemplars, senyal inequívoc de s’interès que ha despertat es llibre, n’hi ha que no tenen altres feines que difamar es bon nom de sa fundació i es membres des seu patronat. Ahir, per exemple, es digital dBalears.cat publicava un editorial ple de falsedats, judicis d’intencions i atacs personals . On no hi ha raons ni arguments, sempre queda això, s’atac ad hominem i s’insídia, si poden ser, anònims. D’ençà des seu naixement, es diari Balears i

Sa Fundació Jaume III creu que només sa seva proposta pot salvar ses modalitats balears de s’assimilació a mans des català estàndar Fundació Jaume III | 20 Febrer 2015 Anit, a s’acte de presentació des nou llibre d’estil de sa Fundació, que va tenir lloc en es Reial Club Nàutic de Palma Més de dues-centes cinquanta persones se congregaren anit en es Reial Club Nàutic de Palma a s’acte de presentació des nou llibre d’estil de sa Fundació Jaume III, Un model lingüístic per ses Illes Balears . Sa proposta lingüística, redactada pes filòleg i patró de sa fundació Xavier Pericay, aspira a convertir-se en un estàndar alternatiu an es vigent. Entre ets assistents hi havia sa senadora des PP Gari Duran, sa diputada autonòmica des PP Aina Maria Aguiló, es portaveu i número u per UPyD a sa candidatura en es Parlament, Joan Anton Horrach, es coordinador balear d’UPyD, Javier Gómez, sa presidenta de Vox a Balears, Aina M

  Nota del administrador del blog. Porqué simplemente no nos llaman Balearistas y  en tono despectivo GONELLA? Pues sí, si para defendernos de estos incultos catalanistas, radicales de una unidad lingüística falsa,somos Gonellas, soy el primero. Si debo de ser gonella para dejar una herencia lingüística e histórica a mis hijos y nietos , lo soy. Pero lo que me daría vergüenza ser, es  ser un traidor a mi tierra , a mí lengua y a mí historia, esa si sería un insulto que no querría que nunca me hicieran.   SA GRAN PATINADA D’UNA PERIODISTA CATALANISTA.     Vaja uns mèdis de comunicassió que tenim dins sa nostra pròpi comunidat autònoma. Y si no’u creys, escoltau emb atenció sa patinada d’aquesta reportera d’IB3, que cuand s’en dona conta de que sa comparsa va contra es catalanisme, y quedant mitj desconcertada, domés va tení una única resposta, trattarmós de gonellas. Vist axò sa pregunta d’es milló ès: ¿Que passa aquí?, ¿o es qu’es que som mallorquins y ade

Xavier Pericay: "Hay que hacer un referéndum lingüístico en Baleares" Recull de premsa | 18 Febrer 2015 MAYTE AMORÓS. Primero analizó, junto a Joan Font Rosselló, los libros de texto de los alumnos de Primaria para sacar a la luz que las editoriales no se esfuerzan por usar las formas propias del catalán de las Islas. Ahora Xavier Pericay (Barcelona, 1956) ha elaborado un libro de estilo que brinda a la sociedad el uso generalizado de un estándar balear en las escuelas, los medios de comunicación y la Administración Pública. Un model lingüístic per ses Illes Balears , editado por la Fundación Jaume III, se presenta el día 19 de febrero en el Club Náutico de Palma a las 19.30 horas.  –¿Por qué edita un libro de estilo y no una gramática? –Porque ya existen gramáticas y léxicos. Un model lingüístic per ses Illes Balears es una propuesta de modelo para usar en el ámbito público, es decir, en la enseñanz

La cultura Balear en "Sa Rua" La Fundación Círculo Balear (FNCB)  felicita la iniciativa del Grupo de Acción Balear (GAB)  que con motivo del carnaval ha desfilado hoy por las calles de Palma reproduciendo obras literarias de la lengua mallorquina-balear. Diccionarios, "rondayas", y gramáticas mallorquinas han llamado la atención del público asistente con un mensaje también reivindicativo en favor de su enseñanza en las escuelas de Baleares frente a la actual catalanización de la enseñanza. Para la FNCB la elaboración de los disfraces y el mensaje transmitido ha provocado que haya sido una de las comparsas más aplaudidas .

Es llibre d'estil de sa Fundació, que se presenta dia 19 a Palma, se pot comprar ja a unes 50 llibreries de Mallorca Fundació Jaume III | 12 Febrer 2015 Un model lingüístic per ses Illes Balears , es llibre d'estil de sa Fundació Jaume III, se pot adquirir ja a una cinquantena de llibreries de Mallorca . En es pròxims dies, dues llibreries més des centre de Palma i que no figuren encara a sa llista –Literanta i La Biblioteca de Babel– disposaran també d'exemplars. A Menorca i a Eivissa sa distribució va un poc més lenta i no serà fins d'aquí a una setmana que es llibre estarà repartit. Com és natural, tot d'una que tenguem sa relació de punts de venda en aquestes dues illes els hi comunicarem. Així mateix, els recordam que es llibre se pot obtenir també a sa seu de sa Fundació (Sant Elies 10 A, 1r B) , d’acord amb sos següents horaris: es dimarts, de les 10:00 a les 13:00, i es dimecres, de le

Un model lingüístic per ses Illes Balears Recull de premsa | 09 Febrer 2015 FUNDACIÖ JAUME III. D’ençà que es mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterer —ja que aquestes, i no d’altres, són ses denominacions que ha pres sempre sa llengua a ses Balears— varen accedir a sa condició d’idioma cooficial, es procés de fixació d’un model lingüístic de referència ha passat per distintes etapes. Sa primera, i sa més important sense cap dubte, l’ha protagonisada s’escola. Sa dignificació d’una llengua requereix que es qui se n’han de servir dominin sa seva normativa, i aquest domini només s’adquireix estudiant-la així com toca. Per descomptat, tothom se pot fer es propòsit d’apendre-la com s’aprèn un segon o tercer idioma; però només a través de sa seva ensenyança generalisada se pot conseguir que, en tres o quatre generacions, s’immensa majoria de sa població estigui en condicions d’entendre-la i utilisar-la