Lengua Mallorquina.....Sin duda

Històri General d'es Reyne de Mallorca, 1837. — Històri General d’es Reyne de Mallorca, 1837.

Aquesta es una pregunta que mos fan moltas de vegadas es defensors de sa llengo catalana, y que desgraciadament molts de noltros degut a n’es desconexement, no sabem que contestar.
Idò sí que n’hi ha, y molts més d’es que mos pensam. Vet aquí una petita relació:

Benito Español, (1482 – 1553), escrigué sas seuas obras y poesias en llengo mallorquina.

Fray Francisco Pou, (1573 – 1630), escrigué es seus Sermons per sa Corema en llengo mallorquina.

Juan Binimelis, (1538 – 1616), escrigué una Històri d’es Reyne de Mallorca en llengo mallorquina, y a 1595 va publicar una Gramàtica Mallorquina.

Juan Fiol, a 1616 va publicà un diccionari Mallorquí-Llemosí. A 1651 va publicà una Gramàtica de sa llengo Mallorquina- Llemosina.

Rafael Bover, poeta, a 1.625, escrigué sas seuas poesias en mallorquí.

Antoni Eliseo y Pujol, “monjo Carmelita“. De 1647 a 1713, escrigué varias devocionaris y opúsculs, en llatí, mallorquí y castellà.

Martín Serra. 1715. Teòleg, es autor de varias obras en llatí, mallorquí y castellà.

Antonio Balaguer, a 1723, va publicà un Diccionari de sa llengo Mallorquina.

Pedro Cayetano y Doménech, (1728 – 1779). Va publicà un Vocabulari trilingüe, Mallorquí – Castellà – Llatí.

Nicolas Ferrer de Sant Jordi, (1730 – 1758). Escrigué diversos relats en mallorquí.

Juan Facundo y Sureda, (1734 – 1796). Va publicà un Diccionari Mallorquí – Castellà – Llatí.

José Togores y Sanglada, Conte d’Ayamans y Baró de Lloseta, (1767 – 1831). Escrigué un Diccionari de sa Llengo Mallorquina, y un Tractat d’Ortografía de sa Llengo Mallorquina.

Tomas Aguiló y Cortés. De 1.775 a 1.856 escrigué diversas Fabulas y Versos en Mallorquí ,y axí com sa seua gran obra: Rondaya de Rondayas, també en mallorquí.
Fabulas en vers mallorquí, añy 1802.

Juan Fiol y Estades, a 1782, va publicà es Diccionari Dietari de sa llengo Mallorquina.

Juan Bautista Nicolau y Seguí. De 1804 a 1830, escrigué poesias en Mallorquí, Castellà y Llatí. Va traduí sas obras d’es poeta Virgili a n’es mallorquí.

Francisco Pelegri y Mulet. A 1809, escrigué en vers y prosa en mallorquí.

José Dameto (1810 a 1864). Va traduí una bul·la Papal d’es llatí a n’es mallorquí.

F. Antoni María Cervera, a 1812 va publicà una Nueva Ortografía de la Lengua Mallorquina
Nueva Ortografía de La lengua mallorquina. 1812.

Francisco Mayol, a 1821, va publicá un Diccionari – Mallorquí – Castellà – Llatí.

Pedro de Alcántara Peña. (1823 – 1906), escrigué poesías en llemosí y en mallorquí.

Pedro Andréu, a 1835, va publicà un Diccionari Mallorquí – Castellà.

Juan Guasp y Pascual, a 1835, va publicà un Diccionari Ortogràfic Mallorquí – Castellà. A 1.837, va publicà es Diccionari Ortogràfic Mallorquí – Castellà – Llemosí.

Juan José Amengual, a 1835 va publicà una Gramàtica de sa Llengo Mallorquina moderna. A 1858, va publicà es primer tom d’es Nou diccionari Mallorquí – Castellà – Llatí. A 1.872 va publicà una segona edició de sa gramàtica y es segon tom d’es diccionari.

Sa Sociedad Económica Amics d’el País, a 1835, va publicà s’Ortografía y Diccionari Mallorquí – Castellà.

José Cortés. De 1837 a 1847. Escrigué y publicà dos Tractats destinats a que partiguent de sa llengo Mallorquina se pugui aprendre sa llengo Castellana.

Tomas Forteza y Cortes, a (1838 – 1898) escrigué una Gramàtica de sa llengo Mallorquina.

Pere Antoni Figuera, a 1840 va publicà es Diccionari Mallorquí – Castellà. Es matex añy escrigué un Diccionariet en mallorquí, per porer entendre a n’es célebre poeta valencià Aussias March.

Diccionari mallorquí-castellà Pere Figuera 1840. — Diccionari Mallorquí-Castellà Pere Figuera 1840.

Jaume Pujol, a 1850 va publicà es seu Tractat d’Ortografía de sa llengo Mallorquina.

Tomas Aguiló y Forteza, a 1858 escrigué y publicà Poesías Fantàsticas en Mallorquí. Sa seua actitut de científic mallorquiniste eu va alluñyà d’es moiment de sa “Renaixença” catalana.
Baladas escritas en Mallorquí, 1858.
Unos Amigos, a 1859, publican un Diccionari Mallorquí – Castellà.
Diccionari Mallorquí-Castellà , Unos Amigos, 1889.

Pedro Félio y Percho, a 1861, escrigué poesias en mallorquí y en castellà.

D. Gabriel Mariano Ribas, prevere, a 1861 escrígué en mallorquí Es Mes de Maig ó devoció á Maria Santissima.
Mes de Maig ó devoció a Maria Santissima. 1861.
Miguel Porcel y Riera, Pedagogiste, (1.869 – 1.933). Autor d’es llibres escolars “Grado Preparatorio, Grado Elemental, Grado Medio y Grado Superior”, que s’estudiaren per tot España fins ets añys 50 d’es sigle XX, en que va aparexe sa Enciclopedia Álvarez. A n’es final de cada un d’es graus havía un vocabulari tematic de Mallorquí – Castellà. A sas edicions de Galicia es vocabulari era de Gallec – Castellà.
Vocabulari mallorquí-Español.
Joaquín Mª Bover, a 1868, escrigué un Diccionari Manual de sas llengos castellana y mallorquina.

Esteban Policée, Metge, a 1.868, escrigué un tractat sobre La muy Noble e Ilustre Ciudad de Mallorca y sobre sa llengo mallorquina, editat a Italia y escrit en italià.

Damián Boatella y Matías Bosch, a 1874, publican sa seua obra, Enseñanza Práctica del Castellano a partir del mallorquín. Obra premiada y declarada apta per s’enseñansa a s’Exposició Universal de Barcelona de 1889.
Enseñanza Práctica del Castellano, sexta edició, 1889.

Bartolome Rotger, a 1878, escrigué un Diccionari de sas llengos, mallorquina y castellana, dins es que se recuyexen sas paraulas més usuals d’es mallorquí.

S’Ilustrissim Sr. D. Bernat Nadal, Bisbe de Mallorca, a 1879 va manar publicar en mallorquí es Catecisme de sa Doctrina Cristiana.
Catecisme de sa Doctrina Cristiana, 1879.
Juan Esteban, a 1880, va publicà sa seua obra, Llissons de Mallorquí – Frances – Castellà.

Manuela de los Herreros y Sorá de Bonet. 1845 – 1911. Escritora, poetisa y administradora de s’Arxiduc Lluís Salvador de 1903 a 1911. Dins practicament totas sas seuas obras se diu qu’escríu en mallorquí.

Gabriel Maura, escritor y poeta, a 1892 va publicar Aygo-forts.

Pedro D’Alcantara Penya y Nicolau, a 1892 va publicà Poesíes en mallorquí popular.

Arxiduc Lluís Salvador, a 1895 va publicà sas Rondayes de Mallorca, escritas totalment en mallorquí, una obra d’incalculable valor que mos demostra com xerravan es mallorquins per aquell temps.
Rondayes de Mallorca, Arxiduc Lluis Salvador, 1895.
Mossèn Antoni Maria Alcover, conegut com en Jordí d’es Recó, a 1896 va publicà es volum I de sas Rondayes Mallorquines.

Mariano Aguiló y Fuster, 1897, va publicà es Diccionari Bibliogràfic de sa lliteratura Llemosina. Sa seua obra poetica esta escampada per varis obras d’altres autors. <Cap nació pod dirse pobre si per sas lletras renex. Poble que sa llengo cobra se recobra a sí matex. Mariano Aguiló>.

Damián Boatella, a l898, va publicà un Diccionari mallorquí – castellà (premit Rosa d’Or d’es Jocs Florals de Barcelona de 1898).

A sa Revista Literaria Decenal, a 1899, se diu: «El muy Ilustre señor don Antonio María Alcover, Provisor de este Obispado y Catedrático de Lengua y Literatura mallorquina, nos ha ofrecido un ejemplar de la edición de esta revista en nuestro idioma, que ha hecho el nuevo Plan de Estudios del Seminario Conciliar. Edita en él un vocabulario mallorquín etimológico. El 18 de mayo de 1899 empezaron los exámenes de Lengua y Literatura mallorquinas y de Historia de Mallorca. Con anterioridad había publicado las Rondayas Mallorquinas, escritas en mallorquín.»

Es Prevere don Ildefonso Rullán, a 1.906, va traduí «el Quijote» a n’es mallorquí. (Es catalans no eu féren fins ets añys 70 d’es sigle XX).
Don Quixote de La Mancha, 1905.
Antoni María Alcover, a 1930 va comensà a publicar en fascículs es monument llingüístic titulat: Diccionari català-valencià-balear, que distinguex clarament sas tres llengos.

Antoni Vives Ginart, a 1.935, va publicà es Vocabulari de sas llengos mallorquina y española, editat a s’imprenta de Mossèn Antoni Mª Alcover, y prologada per D. Francesc de Borja Moll, alabant sa llengo mallorquina y recomenant que tots es mallorquins l’haurían de tenir, fent enrecordar ademés s’existenci d’una seri de gramàticas y diccionaris en llengo mallorquina, d’es sigles XVIII y XIX. Posteriorment, a 1.983, es matex Francesc de Borja Moll y sa seva fiya n’Anna, a una reunió dins sa U.I.B., cuant se lis demanà quina diferènci hey havía entre una llengo y un dialecte, tots dos varen dir que per ser una llengo, aquesta havía de tenir gramàticas y diccionaris, afirmant qu’es català era una llengo perquè sí qu’en tenía, y que com qu’es mallorquí no en tenía, només era un dialecte d’es català. ¡Mentiders!

Llorenç Vidal va publicà a s’añy 1959 sa 1ª edició de sa Petita Ortografía Balear, reeditada 1960, en unas circunstàncis molt diferents de sas actuals, ahon va complí una missió molt concreta. Tenia una intenció divulgadora per a no iniciats, raó per sa cual s’evitaren es tecnicismes de sa terminologia gramatical. És un testimoni de sa situació durant sas dècades d’es passats añys 50 y 60, y conté aclariments normatius -especialment per lo que fa referènci a s’ús de s’articul sibilant- que actualment certs “normalisadors” no tenen massa clars en transcriure toponímics o en escriure en mallorquí / balear popular.
Petita ortografía Mallorquina/Balear.
Antonio Roig Artigues, a 1986, va publicà sa Gramática de la Lengua Balear, redactada en castellà.

Gramàtica d'es balear, añy 1997. — Gramàtica d’es balear, añy 1997.

Mikèl Garau y Rosselló, a 1991 escrigué y publicà en mallorquí es llibre Històri política d’es reys de Mallorca.

Antonio Roig Artigues, a 1994 va publicà es Diccionari Balear-Español.

Acadèmi de sa Llengo Baléà, a 2005, va publicà sa Gramàtica normativa de sa Llengo Baléà.
Gramàtica d’es Baléà, 2005.
Mikèl Garau y Rosselló, a 2010 escrigué y publicà, ja en llengo balear, es llibre d’històri «Es réys de Mallorca, d’el 799 a n’el 1376».