S’HISTÒRIA DE SAS ISLAS BALEARS NO VA COMENSÀ A 1229.




Aquests darrers añys m’he donat conte que s’indagar a arxius, bibliotecas y numerosas fons existents a sas estanterias, no basta.
Cada “conquistador” “poblador” y “repoblador” posterior a n’es S. XII s’ha preocupat més d’esborrar vestigis, història y documents que de mantenirlós. Crida s’atenció que no se trobi res d’el món àrab tan prolifer a construccions, rutas per desplassarsè, conexements y enseñansas, etc. quand tenim que limitarmós a restos arqueològics que no han estat destruits, escrits apenas ben conservats y traduccions que dexen molt que desitjar. De s’època romana y anteriors, resulta més fàcil donar emb señas de cultura existent que d’algo que succeí a partir de tres sigles después.
En canvi, en recórrir a petits pobles, a fons privadas y apenas valoradas de bibliotecas casi ignoradas. A s’arxiu diocesà, a parroquias y arcons, cofres y caxas ignoradas a fincas rústicas… allà sí que se troba qualcuna cosa. En llatí o en àrab, altras vegadas mesclat donant pas a un sucós, ric y singular llenguatge, més xerrat que escrit però molt utilisat a sa comunidat mallorquina desde es sigles IX fins a sas tropellías que tan desgarradorament féren es Cristians de sa Península, y molt recentment Es Decret de Nova Planta allà p’ets añys 1715 – 1717, que ni es Sant Ofici, ni es berébers d’es Rif de s’actual Sàhara Occidental ni es molts piratas que recalaren a sas nostras islas, deterioraren, destruiren ni condicionaren de forma tan voràs, depredadora, mesquina y interessada.
No té que extrañar que durant aquestas tres darreras dècadas, es catalanistes d’aquestas islas, en preténdre emular tanta injustícia emb sa nostra llengo, sa nostra cultura y es nostro poble, se guañin tanta antipatía que rossa s’odi. Desde sas escolas d’enseñansa primària fins s’UIB, desde organismes oficials, prensa escrita, radio y TV, parex molt premeditada s’agressió a n’es components de sa nostra cultura. A tots ells. Cert deu esser que respon a interéssos polítics, y econòmics massa mesquins.
Es topònims de s’Isla de Mallorca guarden unas arrels d’origen llatí y altras d’origen àrab, ni tan sols es conquistadors d’es sigle XIII heu modificaren. En castellanizaren qualcunas, en cristianizaren altras, però respectaren es seus orígens y heu justifica s’història, ets escrits y sa geología. Ni es dictador a n’es nostros temps moderns heu modificà, y a s’actualidad s’ha de soportar que uns hipotètics “Països Catalans” atentan una vegada més a sa nostra cultura, aquesta vegada emb més agressividat que violència, en part per s’apatía, passividat y tranquilidat que tant mos caracterisa a n’es de Balears.
Segur que si mos desplassam a Menorca, Eivissa, Formentera y demés islas y islots, trobarem señas inconfundibles de sa nostra identidat, idò parex que no són suficients es topònims, sas costums, es talaiots, sa música, sas rondayas, es proverbos, sa gastronomía, etc. per fer valer sa nostra forma d’esser, sa nostra indepèndencia d’altras culturas, es nostro poble.
Abans de sa Conquista, Mallorca va esse reine desde que s’independisà de sa Taifa de Dènia, abans d’esser consideradas Islas Orientals de s’Al-Àndalus foren bres d’un poble que sigle darrera sigle sofri saquetjos, assalts y maldats. No consentirem més dependèncias, ni avasallaments, ni imposicions. Axò són sas Islas Balears, y noltros vivim, xerram y sentim com homos y donas de Balears.
Tomeu Pizà.
Economista, docent y expert en història àrab.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

¿AIGO, AYGO O AIGUA?.