S’HISTÒRIA DE SES ILLES BALEARS NO VA COMENSÀ A 1229.

Aquests darrers anys m’he donat compte que s’indagar a arxius, biblioteques i numeroses fonts existents a ses estanteries, no basta.

Cada “conquistador” “poblador” i “repoblador” posterior an es S. XII s’ha preocupat més d’esborrar vestigis, història i documents que de mantenir-los. Crida s’atenció que no se trobi res del món àrab tan prolifer a construccions, rutes per desplassar-se, conexements i ensenyances, etc. quan tenim que limitar-mos a restos arqueològics que no han estat destruits, escrits apenes ben conservats i traduccions que dexen molt que desitjar. De s’època romana i anteriors, resulta més fàcil donar amb senyes de cultura existent que d’algo que succeí a partir de tres sigles després.

En canvi, en recórrir a petits pobles, a fons privades i tan sols valorades de biblioteques casi ignorades. A s’arxiu diocesà, a parroquies i arcons, cofres i caxas ignorades a fincas rústiques… allà sí que se troba qualcuna cosa. En llatí o en àrab, altres vegades mesclat donant pas a un sucós, ric i singular llenguatge, més xerrat que escrit però molt utilisat a sa comunidat mallorquina des des sigles IX fins a ses tropellies que tan desgarradorament féren es Cristians de sa Península, i molt recentment Es Decret de Nova Planta allà pets anys 1715 – 1717, que ni es Sant Ofici, ni es berébers des Rif de s’actual Sàhara Occidental ni es molts piratas que recalaren a ses nostres illes, deterioraren, destruiren ni condicionaren de forma tan voràs, depredadora, mesquina i interessada.

No té que extranyar que durant aquestes tres darreres dècades, es catalanistes d’aquestes illes, en preténdre emular tanta injustícia amb sa nostra llengo, sa nostra cultura i es nostro poble, se guanyin tanta antipatía que rossa s’odi. Des de ses escoles d’ensenyansa primària fins s’UIB, des de organismes oficials, premsa escrita, radio i TV, parex molt premeditada s’agressió an es components de sa nostra cultura. A tots ells. Cert deu esser que respon a interéssos polítics i econòmics massa mesquins.

Es topònims de s’Illa de Mallorca guarden unes rels d’origen llatí i altres d’origen àrab, ni tan sols es conquistadors des sigle XIII ho modificaren. En castellanisaren qualcunes, en cristianisaren altres, però respectaren es seus orígens i ho justifica s’història, ets escrits i sa geología. Ni es dictador an es nostros temps moderns ho modificà, i a s’actualidat s’ha de soportar que uns hipotètics “Països Catalans” atenten una vegada més a sa nostra cultura, aquesta vegada amb més agressividat que violència, en part per s’apatía, passividat i tranquilidat que tant mos caracterisa an es de Balears.
Segur que si mos desplassam a Menorca, Eivissa, Formentera i demés illes i illots, trobarem senyes inconfundibles de sa nostra identidat, idò parex que no són suficients es topònims, ses costums, es talaiots, sa música, ses rondalles, es proverbos, sa gastronomía, etc. per fer valer sa nostra forma d’esser, sa nostra indepèndencia d’altres cultures, es nostro poble.

Abans de sa Conquista, Mallorca va esse reine desde que s’independisà de sa Taifa de Dènia, abans d’esser considerades Illes Orientals de s’Al-Àndalus foren bres d’un poble que sigle darrera sigle sofri saquetjos, assalts i maldats. No consentirem més dependències, ni avasallaments, ni imposicions. Axò són ses Illes Balears, i noltros vivim, xerram i sentim com homos i dones de Balears.

http://grupodacciobalear.com/shistoria-de-sas-islas-balears-no-va-comensa-a-1229/